Gràfic sobre l’Evolució de les taxes de natalitat i mortalitat a Anglaterra (1700-1840)
Aquest exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts que es distribuiran de la manera següent:
1) 1 punt
En la primera pregunta l’alumnat ha d’analitzar el gràfic que se li proposa, ha de dir que es tracta
d’un gràfic que proporciona informació sobre l’evolució de la població d’Anglaterra entre els
anys 1700 i 1840, període que coincideix amb la Revolució Industrial. Per tant, el context
històric del gràfic és la primera revolució industrial, període en el qual s’esdevenen canvis
transcendentals en l’economia i les formes de vida de les persones [0,5 punts] En el gràfic
apareixen dues variables: naixements i defuncions. La taxa de natalitat oscil∙la entre el 32 per
mil i el 34 per mil i es manté força constant al llarg dels 140 anys. La punta de natalitat més
baixa es dóna cap a l’any 1710 i la més elevada al voltant del 1790. La taxa de mortalitat oscil∙la
entre el 26 per mil l’any 1700 i aproximadament el 20 per mil després de l’any 1800. La punta
més alta es dóna cap al 1725. En tot cas s’observa una tendència clara al descens. Com a
conclusió es pot indicar que la davallada de la mortalitat i el manteniment de la natalitat
comportarà un creixement de la població que serà una de les bases de la revolució industrial a
Anglaterra. [0,5]
2) 1,5 punts
A la segona pregunta, l’alumne/a ha d’esmentar com a causes de la disminució de la taxa de
mortalitat: la desaparició de les fams periòdiques -com a resultat de l’augment de la producció
d’aliments derivat de la revolució agrícola-, la disminució d’epidèmies i la introducció de
pràctiques higièniques més saludables. Ha d’explicar que la natalitat es va mantenir alta per un
increment de la demanda de mà d'obra i una major possibilitat de trobar feina que va rebaixar
l'edat nupcial i va incrementar el nombre de fills. [1 punt].
Ha d’indicar també que la revolució demogràfica va ser decisiva per a l’impuls de la revolució
industrial perquè l’augment de la població va proporcionar d’una banda mà d’obra abundant per
a la indústria i, per l’altra, va fer créixer el nombre de compradors de productes agrícoles i
industrials. [0,5 punts].
3) 2,5 punts
A la darrera pregunta l’alumne/a ha d’indicar que a més de l’increment demogràfic, la primera
revolució industrial va ser possible a Anglaterra gràcies a la conjunció de diversos factors: les
transformacions agrícoles, l’acumulació de capital (comercial i agrari), l’expansió de la demanda
externa, la força del mercat intern, el perfeccionament de les comunicacions, la innovació
tecnològica (fonts d’energia i màquines)... [1, 5 punts].
Quant a les transformacions econòmiques i socials, l’alumnat ha de referir-se a la consolidació
del capitalisme industrial com a sistema econòmic i a l’aparició d’una nova estructura social: la
societat de classes (burgesia i proletariat). [1 punt]
Font: Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAAU a Catalunya PAAU 2000
Pautes de correcció LOGSE: Història del mon contemporani
"El preu de filar una lliura de fil l'any 1781 era de 38 xilings, i el 1832 havia baixat a 2 xilings". Comenteu aquest fet
Context històric (1 punt)
Anglaterra, finals del segle XVIII-primera meitat del XIX, Edat Contemporània, Revolució Industrial
Què significa (2punts).
(Recordeu no copiar)
La reducció del preu de cost de la filatura (el que valia produir una lliura de fil va baixar de 38 a 2 xilins, 36 xilings en 41 anys)
Anàlisi de les causes (3punts). Les causes de la reducció del preu de cots van ser:
les millores tecnològiques, especialment la mecanització de la producció (des que al 1779 Crompton va inventar la Mule Jenny), el que va permetre augmentar la productivitat (fabricar més producció o disminuir el temps en produir la marteixa quantitat de fil).
Les millores tecnològiques també van permetre reduir el nombre d'obrers i, per tant, les despeses en salaris.
Conseqüències que se'n deriven (4punts). Les conseqüències de la reducció del preu de cost van ser:
Al reduir-se el preu de cost es va poder reduir el preu de venda
Al reduir-se el preu de venda es va poder augmentar el consum.
Van augmentar els beneficis empresarials.
Es va poder eliminar competència internacional i ampliar els mercats.
Enriquiment de la burgesia.
La revolució burgesa
(Avaluació Inicial) Encercleu la resposta correcta respecte a les revolucions burgeses:
La burgesia va voler instaurar un règim econòmic basat en el liberalisme econòmic.
Les revolucions burgeses posen fi a l'Antic Règim socio-polític.
El sistema polític liberal es caracteritza per la divisió de poders.
L'alta burgesia francesa estava representada pels girodins.
La petita burgesia francesa estava representada pels jacobins.
Les revolucions burgeses estaran dirigides per persones amb un gran nivell de riquesa.
Després de triomfar la revolució, l'alta burgesia formarà part de la classe dominant.
La petita burgesia, artesans, obrers i pagesos no tenien drets polítics en acabar la revolució.
En determinats països, la noblesa s'aliarà amb la burgesia revolucionària.
Després del triomf, l'alta burgesia es passarà al conservadurisme.
Les revolucions burgeses són revolucions liberals i revolucions nacionalistes.
La igualtat civil davant la llei és un dels principis bàsics de la societat burgesa.
A vegades, les revolucions burgeses són guerres independentistes.
El sistema polític liberal es caracteritza per la divisió o separació dels poders polítics.
El liberalisme i el nacionalisme eren ideologies revolucionàries durant l'època de les revolucions.
Les revolucions burgeses estableixen la llibertat i la igualtat però no per a tothom.
El preu del blat al 1789 era el més alt de tot el segle i aquest fet va ser una de les causes de l'inici de la revolució
Qüestions sobre la Constitució de 1791
1punt
A la primera qüestió l’alumnat ha de resumir les idees principals del text [0,5 punts] i
situar-lo en el seu context històric (en els primers anys de la Revolució Francesa,
període en el que es trenquen les estructures polítiques i socials de l’Antic Règim i es
construeix una nova legitimitat política) [0,5 punts].
1,5 punts
A la segona qüestió l’alumne/a ha de definir el concepte de constitució (llei bàsica on
s’expressen els drets i els deures dels ciutadans d’un país, així com les garanties
necessàries per al seu exercici, i els aspectes fonamentals de l’organització de l’Estat,
basada en la sobirania nacional, la divisió de poders, ... ). [0,75 punts]. Seguidament ha
d’ indicar els principis del liberalisme polític que recull el text (sobirania nacional,
divisió de poders, participació dels ciutadans, règim constitucional ...) [0,75 punts]
2, 5 punts
A la tercera qüestió l’alumnat ha d’indicar que durant l’últim terc del segle XVIII i la
primera meitat del segle XIX es produeixen una sèrie de revolucions -liderades per la
burgesia- que suposaran la fi de l’Antic Règim i l’origen del món contemporani. Un
món caracteritzat per una organització política, social i econòmica que pren com a base
els principis ideològics del liberalisme.
Ha d’indicar que en l’ordre polític aquests processos revolucionaris van suposar la
desaparició de la monarquia absoluta de dret diví i l’establiment d’un règim
constitucional en el que es reconeixia la sobirania nacional, la divisió de poders i els
drets essencials de la persona (llibertat, igualtat, propietat, seguretat ...). La igualtat,
però, tenia uns límits: en la major part de països només es va concedir el dret de vot als
més rics (sufragi censatari). [1,25 punts]
L’alumnat ha d’explicar que a nivell social, va suposar la desaparició de la societat
estamental i la consolidació d’ una societat de classes, amb predomini de la burgesia, on
la fortuna era l’indicador del nivell social.
També pot referir-se al pas de l’economia senyorial a una altra basada en els principis
del liberalisme econòmic.
L’alumne/a ha de citar (no descriure ni explicar) algun exemple de revolució burgesa:
Revolució America, Revolució Francesa ... També pot referir-se a l’expansió dels
ideals revolucionaris a altres estats europeus durant la primera meitat del segle XIX:
revolucions liberals de 1820, 1830 i 1848. [1,25 punts]
Font: Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAAU a Catalunya PAAU 2000
Pautes de correcció LOGSE: Història del món contemporani
Qüestionari 2 sobre la revolució burgesa
Explica la importancia que tuvo la Revolución Francesa para el siglo XIX
Si la economía del mundo está relacionada directamente con la revolución industrial, su política está relacionada con la Revolución Francesa. La revolución francesa no fue la única sino que fue una más entre varios movimientos más o menos contemporáneos pero ciertamente fue la más importante de todas. En primer lugar sucedió en el más poderoso estado europeo y en segundo lugar fue la única revolución social de masas y la más radical de todas. Francia proporcionó el lenguaje y el vocabulario, los programas de los partidos liberales, radicales y democráticos; el primer gran ejemplo el concepto y el vocabulario del nacionalismo; los códigos legales, el modelo de organización científica y técnica, el sistema métrico decimal.
¿Por qué la llamada reacción feudal proporcionó la mecha que inflamaría el barril de pólvora?
Económicamente los nobles dependían de sus rentas de las propiedades, de los matrimonios por conveniencia, pensiones regias, donaciones, y sinecuras pero los gastos de ellos siempre eran cuantiosos y la más de las veces mal administrados, la inflación los hundía. Por ello los nobles usaban sus privilegios de clase y se aferraban a los cargos administrativos que ostentaban durante el siglo XVIII. La nobleza irritaba a la clase media al competir en la repartición de cargos oficiales y además por su creciente inclinación a apoderarse de la administración central y provincial. Exprimían entonces a más no poder a los campesinos y entonces provocaron la primera revuelta comunista de la historia. Las reformas sobre la explotación de la tierra, la libertad, la empresa y el comercio, la administración eficiente de un territorio único y homogéneo, la abolición de todas las restricciones y desigualdades sociales y equitativa tributación eran bien vistas por los monarcas absolutos pero no por los déspotas ilustrados. El detonante de la revolución francesa fue la reacción feudal. La nobleza acaparaba los cargos oficiales lo cual enojaba a la clase media. La mayor parte de la gente era pobre o con recursos insuficientes aumentado por la atrasada tecnología. La miseria aumentaba juntamente con la población. El tributo de los campesinos era muy alto. Sólo unos pocos campesinos se beneficiaban por la alza de los precios. La primera brecha en el frente del absolutismo fue abierta por una selecta pero rebelde Asamblea de Notables en 1787 para asentir a los reclamos del gobierno. La segunda fue la convocatoria de los Estados Generales abandonada en 1614. Así empezó la revolución como un intento aristocrático de recuperar los mandos del estado. Este intento fracasó por dos razones, por subestimar las intenciones independientes del tercer estado y por desconocer la profunda crisis económica y social que impelía a sus peticiones políticas.
Que grado de importancia tuvo la participación en la independencia de EE.UU. en la crisis de la economía y política francesa.
Los problemas financieros de la monarquía iban en aumento. Francia se vio envuelta en la guerra de la independencia norteamericana. Esto produjo la bancarrota de Francia y por ello se puede decir que dicha revolución fue causa directa de la francesa.
¿Por qué dice el autor que la burguesía dio unidad efectiva al movimiento revolucionario? Principales ideas políticas y económicas de este grupo social.
La revolución francesa no fue hecha o dirigida por un partido o un movimiento en el sentido moderno, ni por unos hombres que trataran de llevar a la práctica un programa sistemático. Un sorprendente consenso de ideas entre un grupo social coherente dio unidad efectiva a un movimiento revolucionario. Este grupo era la burguesía sus ideas eran las del liberalismo clásico formulado por los filósofos y los economistas y propagado por la francmasonería y otras asociaciones. Las peticiones del burgués están declaradas en la Declaración de los derechos del Hombre. Es un manifiesto contra los privilegios de los nobles y la sociedad jerarquizada (estamental). Una monarquía constitucional basada en la oligarquía de propietarios que se expresaran a través de una asamblea representativa era lo más adecuado para los burgueses liberales. El clásico liberal burgués de 1789 no era un demócrata sino un creyente en la constitución, en el estado secular con libertades civiles y garantías para la iniciativa privada, gobernado por contribuyentes y propietarios. El pueblo identificado con la nación era un concepto revolucionario y era un arma de doble filo.
¿De qué manera triunfó el Tercer Estado?
Muchos fueron elegidos para representar al tercer estado, eran abogados, negociantes y capitalistas. La clase media igualaba a la nobleza y el clero aunque representaban al 95 por ciento de la población. El tercer estado triunfó sobre la resistencia unida del rey y de las órdenes privilegiadas, porque representaba a los trabajadores y campesinos y a una minoría educada y militante. La crisis económica producto de malas cosechas ayudó a este proceso. El pueblo descontento apoyaba al tercer estado.
Mencionar las primeras medidas tomadas por el gobierno después de la toma de Bastilla.
Después de la toma de la Bastilla la Revolución se fue extendiendo por ciudades y pueblos, creándose nuevos ayuntamientos que no reconocían otra autoridad que la Asamblea Nacional. Los campesinos dejaron de pagar impuestos y destruyeron castillos y todo lo que simbolizara al feudalismo. La Asamblea Nacional, actuando detrás de los nuevos acontecimientos, suprimió por ley las servidumbres personales (abolición del feudalismo), los diezmos, y las justicias señoriales, que ya habían sido suprimidos de hecho por el campesinado, instaurando la igualdad ante el impuesto, ante penas y en el acceso a cargos públicos.
¿Por qué el campesinado y los Sans-culottes no proporcionaban una verdadera alternativa¿ ¿Cuál era el grupo social identificado como tal?
El campesinado no formaba una clase aún y no era una alternativa política. Los Sans-Culottes eran una rama que trataba de representar a los hombres ubicados en los polos entre el proletariado y la burguesía. Pero los ideales de los sans culottes eran poco reales por lo cual no fueron una resistencia importante sino solamente un obstáculo que dificultaron el camino del desarrollo de la economía francesa.
¿Qué pasó tras el estallido de la segunda revolución de 1792?
En agosto y septiembre fue derribada la monarquía, establecida la República y proclamada una nueva era de la historia humana con las institución del año 1º del calendario revolucionario por la acción de las masas sans-culottes de Paris. El partido dominante en la nueva convención era el de los girondinos, belicosos en el exterior y moderados en el interior.
¿Qué grado de importancia tuvo la guerra exterior en el desenvolvimiento de los gobiernos revolucionarios?
La guerra ayudaría a resolver numerosos problemas domésticos. Era tentador como evidente achacar las dificultades del nuevo régimen a las conjuras de los emigrados y achacar las dificultades del nuevo régimen a las conjuras de los emigrados y los tiranos extranjeros y encausar con ello al descontento popular. Más específicamente los hombres de negocios afirmaban que las inciertas perspectivas económicas, la devaluación del dinero y otras perturbaciones sólo podrían remediarse si desaparecía la amenaza de la intervención. La superioridad de Gran Bretaña estaba en su agresividad y se podía hacer la guerra y sacar provecho de ello. La guerra se declaró en 1792 y la derrota sería atribuida a sabotaje real y provocó la radicalización. En agosto y septiembre fue derribada la monarquía, establecida la República y proclamada una nueva era de la historia humana con las institución del año 1º del calendario revolucionario por la acción de las masas sans-culottes de Paris. La edad férrea y heroica de la Revolución Francesa empezó con la matanza de presos políticos, las elecciones para la Convención Nacional y el llamamiento para oponer una resistencia total a los invasores. El partido dominante en la nueva convención era el de los girondinos, belicosos en el exterior y moderados en el interior. Su política era imposible pues solamente los estados que emprendieran campañas limitadas con ejércitos regulares podían mantener la guerra y los asuntos internos separados. La revolución no contaba con eso y oscilaba entre la victoria total o la victoria de la contrarrevolución. En el curso de la crisis la joven República Francesa realizó la guerra total es decir la movilización de los recursos de la nación mediante la movilización en masa, el racionamiento, el establecimiento de una economía de guerra rápidamente controlada y la abolición dentro y fuera del país entre soldados y civiles. Los sans-culottes recibieron bien estas medidas ya que ya que de esta manera se vencía a los contrarrevolucionarios y a los invasores y además se movilizaba al pueblo y se facilitaba la justicia social. En marzo de 1793 Francia estaba en guerra con la mayor arte de Europa y anexionaba territorios según su doctrina de fronteras naturales. Los sans-culottes golpearon e instauraron la república Jacobina.
Mencionar las principales características que definían al grupo de los jacobinos .
Los girondinos temían las consecuencias políticas de la combinación de revolución de masas y guerra que habían provocado. No estaban preparados para combatir con la izquierda. No querían procesar o ejecutar al rey y por él tenían que luchar contra los jacobinos. Querían convertir a la guerra en una cruzada ideológica y general de liberación y en un desafío directo a Gran Bretaña lo cual consiguieron.
Los jacobinos tenían el apoyo de las masas y cuando ellas los abandonaron cayeron. El régimen era una alianza de la masas obreras y la clase media. Las exigencias económicas de la guerra los enajenaba del apoyo popular. El racionamiento en las ciudades y la tasa de precios beneficiaba a las masas pero la correspondiente congelación de salarios los perjudicaba. En el campo la constante requisa de alimentos los alejaba de los campesinos. Robespierre combatiendo la delincuencia fue apoyado pero más tarde sus posteriores recortes a la libertad y la ganancia desconcertaron a los hombres de negocios. En 1794 tanto los componentes del ala derecha como los del ala izquierda habían sido guillotinados y los robespierristas estaban aislados. Sólo la crisis bélica los mantenía en el poder. Luego del triunfo sobre los austríacos la Convención derribó a Robespierre.
¿ Qué rol tuvo el ejército en el proceso de estabilidad política y búsqueda de progreso económico? Aparición de Napoleón en dicho contexto.
Napoleón ganaba batallas con su particular ejército hijo de la República Jacobina. Un ejército revolucionario con poca disciplina castrense. Se destacaba el valor en batalla y se promovía de acuerdo a ello. Conquistó a toda Europa porque pudo y porque tuvo que hacerlo. Napoleón era el indicado para finalizar la revolución burguesa y comenzar el régimen burgués. Sostuvo a los jacobinos y sobrevivió a la caída de Robespierre. Con su llegada meteórica Francia en pocos años tuvo un código civil, un acuerdo con la iglesia y un Banco Nacional. La estabilidad burguesa. Los ingleses estaban en su contra porque se habían empobrecido mientras que Francia no. Los jornaleros habían sido los únicos que habían perdido los sustanciales beneficios de la revolución.
Seleccioneu només aquelles respostes que siguin correctes:
Entre els factors que van originar la crisi financera anterior a la Revolució cap destacar:
el desequllibri entre ingressos i costos;
la guerra d'independència dels Estats Units;
Amb la "subvenció territorial" que havien de pagar els privilegiats es pretenia:
resoldre el problema financer de l'Estat.
En la convocatòria dels Estats Generals apareixia acceptada:
ni una cosa ni altra.
La llei de Li Chapelier prohibia:
Ias associacions i vagues obreres;
La guerra, declarada a l'abril de 1.792, va portar entre uns altres, els següents efectes:
va accentuar la divisió en l'Assemblea entre jacobins i girondins;
va originar la caiguda de la Monarquia per connivència amb les altres monarquies europees i els contrarrevoIucionaris;
Els Jacobins representaven:
l'esquerra durant l'Assemblea legislativa;
La Llanura representava a:
els sans-culottes;
Fins a la primavera de 1.794 la política de Robespierre va contar amb el suport de:
els sans-culottes;
La revolta de La Vendée es va produir per:
la leva de 300.000 soldats decretada per la Convenció;
Durant la Convenció termidoriana la situació de les classes populars va anar pel que fa a la Convenció jacobina:
pitjor;
Assenyalar a quina Constitució pertanyen l'articles que se cita a continunció: "Els ciutadans Sieyes i Roger Ducos, cònsols fins ara, són nomenats membres del Senat."
1.799
En les definicions següents posar el concepte/us que es defineixen:
Prestació de treball gratuït en la reserva senyorial durant la pervivència del feudalisme .................. corvees
Grup de petits posseïdors urbans (artesans, obrers i oficials dels gremis) que pensen que la difusió de la propietat permetrà la instauració de la felicitat gràcies a la igualtat; sensibles a les dificultats d'aprovisionament, a les crisis de subsistències i la depreciació dels assignats ....................... sans culottes
Documents que acompanyaven la reunió dels Estats Generals en els quals la població expressava les seves reivindicacions i demanava reformes ..............qüaderns de queixes
OPCIÓ A
Qüestions sobre la comprensió dels textos següents:
Text 1
Article 3. El principi de tota soberania resideix essencialment en la Nació. Cap institució ni individu no pot exercir autoritat que no emani expressament d'ella.
1. Situeu el context històric del document (1p).
• França, agost 1789, Revolució Francesa, Asemblea Constituient, inicis de la fase de presa del poder per la burgesia moderada
(alta burgesia)
2. Expliqueu què significa aquest article. (1 p).
• La sobirania, és a dir, el poder polític, el té la nació, o sigui, el conjunt de ciutadans. El govern (executiu), el Parlament (legislatiu)
i els Tribunals (judicial) només tenen poder perqueè són els seus representants.
3. Amb quina ideologia el relacioneu?. Comenteu el que sabeu sobre aquesta ideologia (cronologia, característiques, base social, evolució....). (2 p)
• Amb el nacionalisme. Consulteu els apunts.
Declaració de Drets de l'home i del ciutadà
Text 2
Art. 2. La nació, de la qual emanen tots els poders, només pot exercir-los per delegació.
Art. 3. El poder legislatiu és delegat a una assemblea nacional formada per representants temporals, lliurement triats pel poble, per ser exercit per ella [...].
Art. 4. El govern és monàrquic: el poder executiu és delegat al rei, [...]
Art. 5. El poder judicial està delegat en jutges triats en el seu moment pel poble.
Constitució francesa de 1791. Títol III: «Dels poders públics»
Expliqueu el que sabeu sobre el context històric del document (1 p).
França,1791, Revolució Francesa, Asemblea Constituient, finals de la fase de presa del poder per la burgesia moderada (alta burgesia)
Definiu què és una Constitució (0,5p)
Consulteu els apunts.
Expliqueu què significa l'article 3. Amb quina ideologia el relacioneu? (1,5p)
l'Assemblea rep el poder legislatiu de la nació i està formada pels diputats que son els seus representants durant la legislatura elegits pels ciutadans
Quin tipus d'Estat estableixen aquests articles de la constitució? Indiqueu en què us baseu per deduir-lo.(3 p)
Parlamentari ja que una assemblea de representants del ciutadans detenta el poder legislatiu (art 2)
Constitucional ja que la Constitució està elaborada pel Parlament estableix els drets i deures fonamentals (Constitució de 1791)
Monàrquic perquè el poder executiu el detenta el rei (art 4)
amb separació de poders (articles 3,4,5)
Liberal (separació de poders, sobirania nacional, Constitució, parlamentarisme)
OPCIÓ B
Qüestions sobre la comprensió del text següent:
La Revolución substituyó al Estado absolutista del Antiguo Régimen, fundado sobre la teoría del derecho divino y que garantizaba los privilegios de la aristocracia, por un Estado liberal y laico, fundado sobre los principios de la soberanía nacional y de la igualdad ciudadana (...). El nuevo Estado no podía ser más que un Estado burgués, que garantizaba las prerrogativas de la nueva clase dominante.
A.Soboul. La Revolución Francesa, pág. 437
Indiqueu com es diu la revolució a què fa referència la primera idea del text i remarqueu les conseqüències que aquesta van tenir en l'organització de la societat. (2 punts).
Revolució burgesa
Establiment d'una societat jerarquitzada en classes amb igualtat de drets civils (no polítics)
Definiu: (1p)
Consulteu els apunts
.Expliqueu què vol dir Soboul quan diu "El nuevo Estado no podía ser más que un Estado burgués, que garantizaba las prerrogativas de la nueva clase dominante" (1p )
El nuevo Estado Liberal (ja no absolutista) serà un Estat burgès (capitalista) que defendrà les interessos dels propietaris (noblesa i alta burgesia)
Comenteu les característiques polítiques del nou Estat (3 punts).
Consulteu els apunts
a) Qui constituia l'oposició al sistema establert ? (1p)
la petita i mitjana burgesia
b) Quins objectius tenia aquesta oposició? (2 p)
econòmics: defensa del capitalisme però amb intervencionisme de l'Estat limitant la lliure empresa
socials: societat jerarquitzada en classes però amb més igualtat social per l'ampliació de drets.
polítics: Estat Constitucional Liberal, República de sufragi universal masculí amb ampliació dels drets civils (abolició de l'esclavitud a les colònies), socials (drets de reunió, d'associació, de premsa...), i polítics (sufragi universal masculí).
La ola revolucionaria de 1830 fue mucho más grave que la de 1820. En efecto, marcó la derrota definitiva del poder aristocrático por el burgués en Europa Occidental. La clase dirigente de los próximos cincuenta años iba a ser la gran burguesía de banqueros, industriales y altos funcionarios civiles, aceptada por una aristocracia que se eliminaba a sí misma o que accedía a una política principalmente burguesa, no perturbada todavía por el sufragio universal; aunque sí acosada desde fuera por las perturbaciones de los hombres de negocios modestos e insatisfechos, la pequeña burguesía, y de los primeros movimientos obreros. Su sistema político, en Inglaterra, Francia y Bélgica, era fundamentalmente el mismo: instituciones liberales protegidas de la democracia por el grado de cultura y de riqueza de los votantes -sólo 168.000 al pricipio en Francia-, bajo un monarca constitucional, es decir, algo por el estilo de las instituciones de la primera y moderada fase de la revolución francesa, la de la Constitución de 1791.
Hobsbam: Las revoluciones
Indiqueu com es diuen les revolucions a què fa referència la primera idea del text i remarqueu les conseqüències que aquestes van tenir en l'organització de la societat. [1 punts]
Revolucions burgeses o revolucions liberals
Fi de les societats jerarquitzades estamentals i establiment de societats jerarquitzades en classes
Per què diu l'autor que la del 1830 va ser més greu? (1p)
Perquè algunes de les revolucions del 1820 van fracassar (a Portugal, Espanya, estats italians) per la reacció absolutista i la debilitat del liberals
Expliqueu què vol dir Hobsbam quan diu "marcó la derrota definitiva del poder aristocrático por el burgués" (1,5 p )
Les revolucions de 1830 van acabar amb l'abolutisme, és a dir, amb l'Estat defensor dels interessos de la noblesa i el van substituir per un Estat Liberal, defensor dels interessos de la burgesia capitalista.
Comenteu les característiques del sistema polític d'Anglaterra, França i Bèlgica (3 punts).
Consulteu els apunts
a) Al 1830, qui constituia l'oposició al sistema establert a Anglaterra, França i Bèlgica ? (0,5 p)
b) Quins objectius tenia aquesta oposició? (1 p)
c) Amb quins mitjans? (1 p)
a) fins a la segona meitat de segle, la petita i mitjana burgesia.
b) l'ampliació de drets socials i polítcs (sufragi universal masculí) i la implantació d'una república en els estats
monàrquics.
c) la insurrecció revolucionària
Expliqueu a què es refereix l'autor amb la idea "la primera y moderada fase de la revolución francesa" (1p).
A la presa del poder polític per la burgesia moderada durant l'Assembla Nacional Constituient (1789-1791)
en què la Constitució del 91 consagra la fi de l'Antic Règim i l'establiment de l'Estat Liberal, monàrquic, de sufragi censatari.